Sessió del 12 de febrer de 2009

En aquesta tercera sessió (dia 12 de febrer de 2009) vàrem parlar d’algunes de les definicions de cultura d’autors diferents i vàrem plantejar diverses qüestions a debatre i a reflexionar.

Vàrem començar determinant que la cultura és un sentiment; que l’origen de totes les festes comunes a Europa és el mateix , la religió cristiana, aquest és el referent comú, l’estructuralisme de Levi Strauss; i que tota definició deixa fora alguna cosa, per tant no hi haurà una definició de cultura única i correcta, així doncs, la qüestió està en determinar què deixem fora de la definició de cultura.

Autors que defineixen el concepte de cultura:

Tylor (1871) la defineix com el conjunt de creences, més o menys com la definició del wikipedia.
Ruth Benedict (1934) la defineix com a element que uneix els humans, on hi entra la llengua o idioma, etc.
Malinowski (1931) la defineix com a artefacte humà, és a dir, com allò que crea l’ésser humà, el tractament de la natura creant artefactes culturals. Aquí el debat es trobaria entre si venim d’un déu i, per tant, la cultura no és un artefacte humà o si venim del big-bang i llavors som nosaltres mateixos els que creem la cultura. És a dir, que cadascú és d’una manera perquè pertany a una cultura i, per tant, cadascú actua d’una manera determinada. Però el que en realitat s’ha de fer és reinventar-se sense deixar de viure sense estereotips, ja que gràcies als estereotips tenim la capacitat d’entendre tot el que ens envolta.
White (1959) la defineix com a un conjunt extern a allò somàtic o físic, és a dir, que no és genètica, l’opinió respecte els diferents temes cultural no depèn de nosaltres. Per exemple, la bellesa cultural o l’ideal de bellesa que tinguem dependrà de la cultura a la qual pertanyem. Aquí és on entraria el fet de “sentir-se o no sentir-se” d’una cultura, així doncs, la cultura és un clar element subjectiu de l’ésser humà.
El concepte irreductible significa que les cultures no són comparables, és a dir, que tan bon punt entra aquest “sentiment” de pertinença, la cultura ja no és comparable.
Levi Strauss (1950) va dir que hi havia diverses maneres de conceptualitzar la cultura: de manera descriptiva com a “conjunt de”, de manera simbòlica com a “representació de”, estructuralistes com a “resposta de”, marxistes, evolucionistes, de Marvin Harris, etc.
Els mitjans de comunicació, cap als anys 40 o 50, van començar a utilitzar diverses teories per conèixer el codi cultural de diverses cultures per així aconseguir obrir el mercat en la venda de productes. D’aquesta manera, també distingien entre allò que era substancial d’allò que era accessori, el que es podia negociar del que er innegociable, és a dir, tots els elements propis i diferenciadors de les diferents cultures.

Qüestions que van sorgir a l’aula:

• ­Les cultures són pures? No, perquè no són estàtiques, sinó dinàmiques, sempre estan canviant.
• ­La cultura s’hereta o s’aprèn? La cultura s’aprèn, recreant-la o reproduint-la, no s’hereta a través de la genètica, tot i que te la transmeten pares, societat, col·lectius als quals pertanys, etc.
• Es pot parlar de cultura dinàmica sense carregar-se la cultura? Com ho hem d’interpretar o valorar? En termes de cultura dèbil o forta, de cultura avançada o cultura de retrocés, de cultura ortodoxa o cultura no ortodoxa, etc.? Com ho podem captar i interpretar (per posar un exemple extrem: la pràctica cultural de l’ablació del clítoris)?

En tocar un dels elements o pràctiques culturals d’una cultura es canvia tota sencera, llavors, hem de conservar o hem de modificar les cultures?
De totes aquestes qüestions en parla la interculturalitat. És fonamental per a conèixer les relacions que hi ha dins d’una cultura, és a dir, saber de les relacions entre home i dóna, pares i fills, etc.

Primera activitat - dia 10 de febrer

PRIMERA ACTIVITAT: buscar al wikipèdia i a d’altres webs la definició de cultura i d’interculturalitat.

• Definició de cultura a http://www.enciclopedia.cat/: conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat.
• Definició de cultura a http://ca.wikipedia.org/: la paraula cultura (del llatí colo -ere, amb el seu significat arrel de "cultivar"), generalment es refereix als patrons o tipus d'activitats humanes i les estructures simbòliques que donen significat a dita activitat. Les diferents definicions de "cultura" reflecteixen els diferents fonaments teòrics per l'enteniment, o els criteris per avaluar l'activitat humana. Els antropòlegs sovint utilitzen el terme "cultura" per referir-se a la capacitat humana universal per a classificar, codificar i comunicar llurs experiències de manera simbòlica. Aquesta capacitat ha estat considerada com la característica única del gènere homo. No obstant, els primatòlegs, com ara Jane Goodall, han identificat aspectes culturals entre els animals més propers als humans. Algunes de les definicions més habituals de cultura inclouen: el conjunt dels coneixements que permeten desenvolupar un judici crític; el conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l'estudi, de les lectures, de viatges, de l'experiència, etc.; el conjunt de les coneixences, tradicions i formes de vida materials i espirituals característiques d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat (vegeu cultura popular: i la cultura de masses que, difosa pels mitjans de comunicació de massa, pretén aconseguir l'acceptació de la major part de la societat. Aquestes definicions oposen cultura i natura (allò biològic, innat).
  
• Definició d’interculturalitat a http://www.enciclopedia.cat/: conjunt de relacions de contacte i d'intercanvi entre cultures diferents. La interculturalitat no s'ha d'entendre només com el contacte entre dos objectes independents (dues cultures en contacte), sinó com un procés d'interacció en què aquests objectes es constitueixen, a la vegada que es comuniquen.
  
• ­Definició d’interculturalitat a http://ca.wikipedia.org/: la interculturalitat és la integració pacífica de diverses cultures en un sol territori, fruit de la immigració. Es basa en la tolerància cap als costums de l'altre grup social, en contra de postures assimilacionistes. Sovint reivindica el mestissatge i el coneixement mutu, mitjançant programes d'intercanvi, la difusió de la llengua pròpia i la convivència en un mateix espai. L'apropament dels dos o més grups culturals es dóna en pla d'igualtat (no es produeix una aculturació del nouvingut, per tant), ja que la diversitat es veu com a sinònim de riquesa. S'oposa al racisme i les seves manifestacions.

Sessió del 10 de febrer de 2009

En la segona sessió (dia 10 de febrer de 2009) vàrem parlar sobre diferents conceptes, com ara el concepte de cultura, de subcultura, d’etnocentrisme i de relativisme, de civilització, de barbàrie, de salvatgisme, de multiculturalitat, d’interculturalitat, etc.

Què és cultura? Què pensem que és una cultura?

Una identitat d’una societat, d’una població, d’un col·lectiu de persones, etc.; tradicions, costums, trets característics, valors,...
Exemples: la cultura gitana, la cultura musulmana, la cultura jueva, la cultura hindú, la cultura budista, la cultura cristiana, la cultura oriental, la cultura occidental, la cultura de la joventut, la cultura urbana, la cultura espanyola/francesa/italiana..., etc.
El concepte de cultura és molt complicat de delimitar, hi ha aproximadament unes 300 definicions de cultura diferents. Hi ha de distingir i integrar, alhora, el concepte de subcultura, és a dir, cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
L’antropologia és la ciència que s’encarrega d’estudiar les diferents cultures que hi ha al món. Un llibre important per a poder estudiar les diferents cultures és “Cultura” d’Adam Kuper.
Dins el concepte de cultura hi trobem el concepte d’etnocentrisme i de relativisme. L’etnocentrisme és l’actitud dels components d’un grup ètnic de considerar llur grup superior als altres grups racials o culturals i el relativisme, en canvi, és el principi que sosté la igualtat intrínseca de tots els sistemes culturals, i que llurs diferents aspectes (costums, creences, valors, etc) han d’ésser analitzats segons els patrons i els criteris propis de la mateixa cultura que els conté. El corol·lari que es desprèn d’aquest concepte és que cap cultura no es pot considerar superior, i que les característiques de cadascuna d'elles han d'ésser explicades i avaluades dins del context en què apareixen.
Un exemple de l'etnocentrisme el trobem en la paraula desqualificativa kike (pronunciada caiqui) que van donar els americans per definir als jueus i que en anglès és jew. Un bon llibre per a entendre la cultura jueva és “El puente de Alcántara” de Frank Baer.
Junt amb el concepte de cultura hem de diferenciar entre civilització (avenç de la humanitat en l’ordre intel·lectual, social, moral, etc., la cultura que ha assolit un grau considerable de complexitat), barbàrie (fase intermèdia entre l’estat salvatge original de la humanitat i l’estat civilitzat) i salvatgisme (població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva, és a dir, aquells pobles o grups ètnics que no pertanyen a la civilització industrial occidental), que denoten una certa idea de progrés. El concepte de civilització té un transfons de multiculturalitat quan parlem de “xoc de civilitzacions”. Seria més propi parlar de civilització occidental que de cultura occidental, ja que el concepte de civilització va lligat amb els conceptes de civisme i ciutadania.
En un dels seus llibres Barbin Harris parla sobre la legislació política que és un tema important per entendre les diferents relacions entre les cultures i del concepte de comunitat o comunitarisme, que és aquell col·lectiu que comparteix un hàbitat i unes creences. Aquest concepte és el més proper o pròxim al concepte de cultura.
La primera taxonomia a classificació dels humans va ser a partir dels atributs físics o raça, buscant grups mitjançant la mesura dels cranis per a determinar les possibilitats de civilitzar-se, és a dir, que es considerava més salvatge una persona amb el crani més petit que una altra amb el crani més gran, determinant que una raça fos inferior i una altra fos més superior.
A partir de l’etnologia (estudi de les diferents ètnies) es va començar a classificar per les costums, és a dir, com es creaven les relacions entre els diferents col·lectius, els seus comportaments, les seves relacions de parentiu, tot buscant les comparacions.
Levi Strauss (1908) va dir a la UNESCO que no hi havia d’haver relació entre les diferents cultures per poder conservar cadascuna d’elles, ja que era més probable que es modifiquessin o desapareguessin si entraven en contacte amb una altra cultura.
A partir d’aquí, es va començar a parlar d’ètnies i no de races, és a dir, del relat de les costums de les diferents poblacions, etc., dels seus rituals i mites, a través dels quals duen a terme les seves manifestacions externes. Així doncs, el concepte d’ètnia no té relació amb el concepte de civilització, en canvi si hi té relació el concepte de poble que llavors es reivindicava més i on s’hi associava, a més a més, conceptes com nació/nacionalitat (que vol dir naixement i que, per tant, tothom té perquè ha nascut a un país determinat) o ciutat.
Si ja resulta molt complicat definir el concepte de cultura, encara resulta més complicat definir el concepte de multiculturalitat i d’interculturalitat.

Sessió de presentació de l'assignatura

En la primera sessió, el dia 5 de febrer de 2009, vàrem parlar sobre el que volíem donar a les diferents sessions de l’assignatura amb l’Enric Prats i així, també va poder veure de quins coneixements disposàvem i quins coneixements no dominàvem correctament.