martes, 24 de febrero de 2009

Reflexió de les primeres dues setmanes


El concepte de cultura és molt difícil de determinar, sobretot perquè és diferent per a cadascú. Una persona pot pertànyer a més d’una cultura que pot estar dins d’una altra cultura o no, per això mateix és tan difícil de determinar, fins i tot per a nosaltres mateixos és difícil determinar a quina cultura pertanyem.

Jo “crec” que pertanyo a la cultura jove, a la cultura occidental, a la cultura europea, a la cultura catalana, a la cultura catòlica... encara que jo sóc agnòstica, se que hi ha una sèrie de valors a la societat a la qual pertanyo que venen d’aquesta religió i que se m’han transmès a través de la família i l’escola, etc., per tant, no pertanyo a aquestes “cultures” en tots els seus sentits i elements, únicament en aquells amb els que jo m’identifico.

Crec que la cultura és més un “sentir-se identificat” amb alguns o diversos punts d’una cultura. Tots tenim el sentiment de pertànyer a algun lloc i de pertànyer a alguna ideologia, etc., ens sentim identificats amb algun tipus de col·lectiu. Per això, considero que la cultura s’aprèn, més que heretar-se. S’aprèn a través de la pròpia societat, de la família, de la institució educativa, etc., però sobretot a través de la família, el nostre primer element de referència. I cadascú la desenvolupa, al llarg de la vida, a la seva manera, pertanyent a més d’una cultura o a una única, depenent del que hagi après en termes de convivència respecte la resta de cultures, és a dir, que serem més etnocentristes, relativistes o universalistes depenent del que anem vivim i aprenent, a través de les persones que ens envolten.

Les cultures no són pures, o n’hi ha de ben poques al món que es conservin tal com es van originar. Això és producte del factor temps que va fent que els pensaments vagin adquirint formes diferents i més depenent de les tendències del moment. Per tant, considero que no són estàtiques, sinó dinàmiques, sempre estan canviant.

Amb això, ens hem carregat moltes cultures o hem estat apunt de carregar-nos-les, ja que en el moment en que una altra cultura considera que certes pràctiques culturals o rituals van en contra dels seus propis valors o drets, no la comprèn i tendeix a procurar-li un canvi. Fins a quin punt podem determinar què està bé i què està malament en la resta de cultures des del nostre posicionament? Com podem determinar la conservació o la modificació i, per tant, conseqüent destrucció, d’una cultura pura? Aquestes són qüestions difícils de contestar. Per una banda, crec que no està bé modificar una cultura des d’una altra, en tot cas hauria de ser la pròpia cultura la que determinés els canvis per a ella mateixa, és a dir, entre els integrants d’aquella cultura i no els d’una altra, ja que els que no en formen part no entenen la seva visió de les seves pràctiques culturals, etc. D’altra banda, hi ha pràctiques culturals, etc., que poden ser perilloses (com per exemple l’ablació del clítoris) i que crec que no s’haurien de dur a terme per això mateix, s’haurien de buscar alternatives menys perilloses, d’aquesta manera no les eliminaríem, simplement serien modificades. Per això, no se fins a quin punt consideraria que una cultura s’ha de conservar o quina s’ha de modificar.

Al món existeixen cultures dèbils i cultures fortes, cultures més dinàmiques i altres més conservadores, etc., aquelles que anomenem “fortes” són aquelles que s’han mantingut al llarg de molts anys (amb petites modificacions o sense), gràcies al fet que posseeixen un gran grup de seguidors i que al lloc on es troben s’educa en elles a través de la major part de la societat i de les famílies que hi pertanyen, per això mateix és molt difícil que es modifiquin tant, perquè existeix una gran població que la practica. Les cultures que anomenem “dèbils” són aquelles que corren perill de ser modificades o extingides perquè tenen menys població que la practica o que s’hi sent partícip. En la majoria dels casos es tracte de cultures minoritàries dins d’altres cultures o que comparteixen espai amb altres cultures i que, per tant, com que hi entren en contacte, els seus individus acaben modificant la seva cultura (assimilant o naturalitzant l’altra, essent híbrids o creant mestissos, etc.). Crec que com més dinàmica és una cultura, més tendències té cap a les constants modificacions, pot ser més universalista i pot existir molta més compenetració amb la resta de cultures que no pas les cultures més conservadores i tancades.

Sessió 19 de febrer de 2009

En aquesta sessió vàrem parlar de les diferents relacions entre les cultures, de les posicions o referents culturals que existeixen i dels resultats que hi pot haver quan dues o més cultures conviuen en un mateix espai o entren en contacte.

Relacions entre cultures:

Tothom parla des d’una posició o referent cultural que s’aprèn mitjançant la socialització, l’educació, etc., i que pot no ser coherent, és a dir, que pot tenir contradiccions i que, per tant, permet que hi hagi dinamisme entre les cultures i la possibilitat del diàleg entre totes elles, ja que si tothom tingués la mateixa cultura no seria així. Existeixen dos posicions o referents culturals:

La
posició etnocèntrica, on la visió és de domini sobre les altres cultures i on mana un únic punt de vista, el nostre, és a dir, pensem que som superiors a la resta i que, per tant, la resta de cultures s’ha d’adaptar a la nostra. D’aquesta mateixa posició o referent cultural trobem les següents variants: l’etnocentrisme particularista i autocomplaent (aquella que propicia al fonamentalisme i al aïllament; per exemple quan un es reafirma viatjant i pensa “com a casa enlloc”), l’etnocentrisme universalista i autocomplaent (aquella visió que pren l’occidentalització com a model, tendint a veure’l com a model més evolucionista), l’etnocentrisme càndid (aquella visió acrítica, sense pensar-hi) i l’etnocentrisme crític (aquella visió antiracista, però en recerca de la pròpia identitat). També existeix l’etnocentrisme negatiu, on es pensa a la inversa, és a dir, que hi ha algú superior a nosaltres.

I la
posició relativista, on es pensa que no hi ha punts de comparació entre cultures i que, per tant, cadascuna a de viure apartada de la resta. En aquesta posició o referent cultural trobem dos conceptes que hi estan associats: el concepte d’incompatibilitat (on es pensa que les diferents cultures no poden conviure perquè no tenen res per compartir, totes van a la contra amb la resta) i el concepte d’irreductible (on es pensa que les cultures no són comparables).
Hi hauria una tercera posició o referent cultural de visió de les cultures com a elements dinàmics. Aquí hi trobaríem el concepte d’
identitat, on les persones defineixen les cultures o les cultures de les persones com a fenòmens externs (com per exemple una guerra).

Un bon indicador per a poder determinar el posicionament d’una persona és preguntant si les cultures són comparables o no.

Resultats del contacte entre cultures:

Hi ha diferents resultats possibles: el d’
assimilació (pròpia de l’etnocentrisme fonamentalista, on l’altre és forçat a acceptar la nostra cultura en contra de l’orgull ètnic), la naturalització (també pròpia de l’etnocentrisme, on l’altre accepta de manera voluntària la nostra cultura, com per exemple quan viatgem a Itàlia i mengem pasta, pizza i prenem caputxinos), la biculturalitat (pròpia del relativisme, on la competència entre dues cultures que han entrat en contacte produeixen el fenomen d’hibridació que es facilita, sobretot, quan hi ha dues o més llengües o idiomes, com per exemple quan acabem parlant una barreja entre català i castellà), la multiculturalitat (pròpia del relativisme, on la competència entre més d’una cultura produeix mestissatge, com per exemple un fill de pare i mare de diferents cultures cadascun) i la interculturalitat (pròpia de l’universalisme, globalisme o competència global i integració, on les diferents cultures poden compenetrar-se amb equilibri si hi ha simetries entre elles, és a dir, relació d’iguals).

Sessió 17 de febrer de 2009



En aquesta sessió vàrem parlar d’algunes pel·lícules i curts actuals que podien tenir a veure amb el tema principal de l‘assignatura, la multiculturalitat, com ara el curt “La classe” (“The class”) i les pel·lícules “La classe” (“Entre les murs”), “Richard II” i “El dubte” (“Doubt”).

Després l’Enric va dictar-nos el títol i donar-nos un petit argument d’alguns llibres que tenen molt a veure amb el tema de la multiculturalitat perquè poguéssim escollir-ne un per a llegir-lo i realitzar-ne una recensió més endavant:


Llibres de lectura recomanats

“L’home invisible” d’Ellison.

“Les correccions”.

“El mal de Portnoy” de Philip Roth.

Goodbye Columbus” de Philip Roth.

“Els fets” de Philip Roth.

“La taca humana” de Philip Roth.

“Dents blanques” de Zadie Smith.

“El vagó de les dones” d’Anita Nair.

Things fall apart” de Chinua Achebe.

“El cor de les tenebres” de Joseph Conrad.

“Els nens venen de les estrelles”.

“Les veus del desert”.

“Cosmofòbia” de Lucía Echebarría.