El concepte de cultura és molt difícil de determinar, sobretot perquè és diferent per a cadascú. Una persona pot pertànyer a més d’una cultura que pot estar dins d’una altra cultura o no, per això mateix és tan difícil de determinar, fins i tot per a nosaltres mateixos és difícil determinar a quina cultura pertanyem.
Jo “crec” que pertanyo a la cultura jove, a la cultura occidental, a la cultura europea, a la cultura catalana, a la cultura catòlica... encara que jo sóc agnòstica, se que hi ha una sèrie de valors a la societat a la qual pertanyo que venen d’aquesta religió i que se m’han transmès a través de la família i l’escola, etc., per tant, no pertanyo a aquestes “cultures” en tots els seus sentits i elements, únicament en aquells amb els que jo m’identifico.
Crec que la cultura és més un “sentir-se identificat” amb alguns o diversos punts d’una cultura. Tots tenim el sentiment de pertànyer a algun lloc i de pertànyer a alguna ideologia, etc., ens sentim identificats amb algun tipus de col·lectiu. Per això, considero que la cultura s’aprèn, més que heretar-se. S’aprèn a través de la pròpia societat, de la família, de la institució educativa, etc., però sobretot a través de la família, el nostre primer element de referència. I cadascú la desenvolupa, al llarg de la vida, a la seva manera, pertanyent a més d’una cultura o a una única, depenent del que hagi après en termes de convivència respecte la resta de cultures, és a dir, que serem més etnocentristes, relativistes o universalistes depenent del que anem vivim i aprenent, a través de les persones que ens envolten.
Les cultures no són pures, o n’hi ha de ben poques al món que es conservin tal com es van originar. Això és producte del factor temps que va fent que els pensaments vagin adquirint formes diferents i més depenent de les tendències del moment. Per tant, considero que no són estàtiques, sinó dinàmiques, sempre estan canviant.
Amb això, ens hem carregat moltes cultures o hem estat apunt de carregar-nos-les, ja que en el moment en que una altra cultura considera que certes pràctiques culturals o rituals van en contra dels seus propis valors o drets, no la comprèn i tendeix a procurar-li un canvi. Fins a quin punt podem determinar què està bé i què està malament en la resta de cultures des del nostre posicionament? Com podem determinar la conservació o la modificació i, per tant, conseqüent destrucció, d’una cultura pura? Aquestes són qüestions difícils de contestar. Per una banda, crec que no està bé modificar una cultura des d’una altra, en tot cas hauria de ser la pròpia cultura la que determinés els canvis per a ella mateixa, és a dir, entre els integrants d’aquella cultura i no els d’una altra, ja que els que no en formen part no entenen la seva visió de les seves pràctiques culturals, etc. D’altra banda, hi ha pràctiques culturals, etc., que poden ser perilloses (com per exemple l’ablació del clítoris) i que crec que no s’haurien de dur a terme per això mateix, s’haurien de buscar alternatives menys perilloses, d’aquesta manera no les eliminaríem, simplement serien modificades. Per això, no se fins a quin punt consideraria que una cultura s’ha de conservar o quina s’ha de modificar.
Al món existeixen cultures dèbils i cultures fortes, cultures més dinàmiques i altres més conservadores, etc., aquelles que anomenem “fortes” són aquelles que s’han mantingut al llarg de molts anys (amb petites modificacions o sense), gràcies al fet que posseeixen un gran grup de seguidors i que al lloc on es troben s’educa en elles a través de la major part de la societat i de les famílies que hi pertanyen, per això mateix és molt difícil que es modifiquin tant, perquè existeix una gran població que la practica. Les cultures que anomenem “dèbils” són aquelles que corren perill de ser modificades o extingides perquè tenen menys població que la practica o que s’hi sent partícip. En la majoria dels casos es tracte de cultures minoritàries dins d’altres cultures o que comparteixen espai amb altres cultures i que, per tant, com que hi entren en contacte, els seus individus acaben modificant la seva cultura (assimilant o naturalitzant l’altra, essent híbrids o creant mestissos, etc.). Crec que com més dinàmica és una cultura, més tendències té cap a les constants modificacions, pot ser més universalista i pot existir molta més compenetració amb la resta de cultures que no pas les cultures més conservadores i tancades.
