Sessió 19 de febrer de 2009

En aquesta sessió vàrem parlar de les diferents relacions entre les cultures, de les posicions o referents culturals que existeixen i dels resultats que hi pot haver quan dues o més cultures conviuen en un mateix espai o entren en contacte.

Relacions entre cultures:

Tothom parla des d’una posició o referent cultural que s’aprèn mitjançant la socialització, l’educació, etc., i que pot no ser coherent, és a dir, que pot tenir contradiccions i que, per tant, permet que hi hagi dinamisme entre les cultures i la possibilitat del diàleg entre totes elles, ja que si tothom tingués la mateixa cultura no seria així. Existeixen dos posicions o referents culturals:

La posició etnocèntrica, on la visió és de domini sobre les altres cultures i on mana un únic punt de vista, el nostre, és a dir, pensem que som superiors a la resta i que, per tant, la resta de cultures s’ha d’adaptar a la nostra. D’aquesta mateixa posició o referent cultural trobem les següents variants: l’etnocentrisme particularista i autocomplaent (aquella que propicia al fonamentalisme i al aïllament; per exemple quan un es reafirma viatjant i pensa “com a casa enlloc”), l’etnocentrisme universalista i autocomplaent (aquella visió que pren l’occidentalització com a model, tendint a veure’l com a model més evolucionista), l’etnocentrisme càndid (aquella visió acrítica, sense pensar-hi) i l’etnocentrisme crític (aquella visió antiracista, però en recerca de la pròpia identitat). També existeix l’etnocentrisme negatiu, on es pensa a la inversa, és a dir, que hi ha algú superior a nosaltres.

I la posició relativista, on es pensa que no hi ha punts de comparació entre cultures i que, per tant, cadascuna a de viure apartada de la resta. En aquesta posició o referent cultural trobem dos conceptes que hi estan associats: el concepte d’incompatibilitat (on es pensa que les diferents cultures no poden conviure perquè no tenen res per compartir, totes van a la contra amb la resta) i el concepte d’irreductible (on es pensa que les cultures no són comparables).
Hi hauria una tercera posició o referent cultural de visió de les cultures com a elements dinàmics. Aquí hi trobaríem el concepte d’identitat, on les persones defineixen les cultures o les cultures de les persones com a fenòmens externs (com per exemple una guerra).

Un bon indicador per a poder determinar el posicionament d’una persona és preguntant si les cultures són comparables o no.

Resultats del contacte entre cultures:

Hi ha diferents resultats possibles: el d’assimilació (pròpia de l’etnocentrisme fonamentalista, on l’altre és forçat a acceptar la nostra cultura en contra de l’orgull ètnic), la naturalització (també pròpia de l’etnocentrisme, on l’altre accepta de manera voluntària la nostra cultura, com per exemple quan viatgem a Itàlia i mengem pasta, pizza i prenem caputxinos), la biculturalitat (pròpia del relativisme, on la competència entre dues cultures que han entrat en contacte produeixen el fenomen d’hibridació que es facilita, sobretot, quan hi ha dues o més llengües o idiomes, com per exemple quan acabem parlant una barreja entre català i castellà), la multiculturalitat (pròpia del relativisme, on la competència entre més d’una cultura produeix mestissatge, com per exemple un fill de pare i mare de diferents cultures cadascun) i la interculturalitat (pròpia de l’universalisme, globalisme o competència global i integració, on les diferents cultures poden compenetrar-se amb equilibri si hi ha simetries entre elles, és a dir, relació d’iguals).