Durant els últims dies hem estat debatint la primera part del cas del Joel, un llicenciat en matemàtiques que ja fa un parell d’anys que està fent substitucions a secundària, la majoria de les quals no han superat un parell de mesos en cada centre i que enguany, li ha tocat un IES on ja porta més de la meitat de curs com a tutor de 4t A (un grup força participatiu i amb un rendiment acadèmic acceptable) i amb els quals ha decidit crear una activitat per a les classes de tutoria, per mitjà d'un blog (http://interculticgames.blogspot.com/), proposant-li a la Berta, la tutora de 4tB, de fer-ho conjuntament, i incloint-hi l’activitat del videojoc del blog per motivar-los i trencar estereotips, un debat amb els alumnes barrejats de les dues classes per reflexionar-hi i la realització de petits vídeos sobre la situació dels immigrants a casa nostra (que penjarien al blog) amb propostes de transformació.
Personalment, penso que l’exercici que proposa el professor està ben plantejat. Els dos jocs et fan experimentar certs sentiments o emocions que poden ajudar a entendre el missatge que s’extreu de l’interior de cadascun. Per exemple, quan l’objectiu del primer joc és matar als terroristes i és quasi impossible evitar que, en l’intent, matis a dones o a nens que hi estan a prop. Això fa que experimentis culpabilitat i, alhora, quan observes que els que pateixen el dolor d’una mort d’una “persona innocent” es transformen en terroristes, fa que vegis que la violència només genera més violència, que només es donen més motius per generar-la davant la impotència de fets tràgics com aquests. Amb l’altre joc passa una cosa semblant, s’experimenta una certa culpabilitat quan veus que la persona a la qual has llançat té una història al darrera, sobretot, de solidaritat amb altres persones i que aportava un gran benefici al món i, per tant, a tu. Penso que són jocs que fomenten antirracisme si s’enfoquen d’aquesta manera.
Tot i així, penso que, per a un grup de quart d’educació secundària obligatòria, pot presentar certs riscos en quant a la comprensió dels diferents jocs. Depenent del grau de maduresa del grup, els jocs poden ser entesos de la mateixa manera que el professor o no. Alguns alumnes ho poden interpretar a la inversa i passar-s’ho bé mentre juguen als dos jocs i no acabar entenent el veritable objectiu que s’hi busca. És per això mateix que crec que el mestre hauria d’explicar a aquells que no ho hagin vist els motius “reals” dels jocs o proposar un altre joc directament més pedagògic com un que conec que es troba a http://www.contravientoymarea.org/ i que té molt a veure amb la promoció de valors i posicions antirracistes.
El joc que proposo va destinat a nens i joves per fer-los posar en la pell de refugiats o immigrants, veient els nombrosos problemes i dificultats pels quals han de passar per poder viure una vida, més o menys, “digna” a un altre país i pel motiu que sigui. La veritat és que és un joc molt més interessant i més educatiu, que permet el desenvolupament d’una certa empatia pels que hi juguen i on els alumnes no haurien d’aplicar violència o actuar amb contravalors per arribar al missatge final, sinó rebre els contravalors d’altres persones o la violència en la pròpia pell, experimentant l’altra banda, essent la persona ferida i no ferint. Crec que aquest joc permet crear una reflexió més seria i no té tants “riscos” en la seva aplicació.
Si teniu temps jugueu-hi perquè està francament bé. Està dividit en tres parts de quatre pantalles o activitats cadascuna: una on en el teu país hi ha guerra i repressió i has de fugir, escapar dels guàrdies, firmar un document de renúncia de drets, escollir com marxar, de qui refiarte, què deixar pel camí, etc.; una altra on arribes al nou país i has de buscar un lloc on amagar-te, fer-te entendre, integrar-te, etc.; i una última on buscar una feina, fer l'entrevista de feina, anar a comprar, anar al teu primer apartament i veure qui tens com a veïns, etc., trobant-te amb els prejudicis i les actituds o compentaris racistes de la gent i amb gent que comprèn la teva situació.
També, buscant el lik d'aquest joc, he trobat un altre activitat molt interessant que es fa mitjancant un còmic, que és molt semblant al joc i que podeu trobar a: http://www.xtec.cat/lic/centre/alumnat/correus_samira.pdf
També hem debatit la segoa part de la situació del Jolel: Quan veu el videojoc inicial, la Berta s'esgarrifa i s’hi nega a col·laborar si no retira aquesta primera activitat: ella considera que és un joc racista, que promou la violència i que reforça encara més els estereotips. En Joel argumenta que aquesta és una de les millors estratègies per trencar-los, i pensa que el joc és força positiu perquè precisament és molt radical. A més, diu que el joc de “xuta un immigrant” permet treballar l’anglès i les matemàtiques. No arriben a cap acord i la Berta li exigeix que no faci l’activitat o això portarà conseqüències. El Joel no li fa cas i decideix fer-ho tot sol.
Fa l’activitat i no passa res amb els seus alumnes. En Joel en queda satisfet. [../...]
Fa l’activitat i no passa res amb els seus alumnes. En Joel en queda satisfet. [../...]
Jo penso que la Berta exagera una mica perquè no n’hi ha per tant. Potser sí que són radicals els jocs, però es tracta de fer una bona orientació per part dels docents perquè les coses no es confonguin o mal interpretin. Crec que abans de fer l’activitat s’haurien d’assegurar de si hi ha el grau de maduresa més oportú a l’aula i després, alhora d’iniciar-la, avisar que els jocs són seriosos i que es tracta de que expliquin el que experimentin mentre hi juguen i el missatge o missatges finals que en treuen. Si es planteja així penso que no hi hauria cap mena de problema. També haurien de veure si tenen nois i noies d’altres cultures i si els jocs poden causar-los alguna molèstia o incomoditat dins l’aula, perquè llavors no seria el millor clima per treballar la interculturalitat. Potser seria més adient treballar-ho al batxillerat, enlloc de secundària.. A continuació potser hi ha problemes entre direcció o equip directiu i el professor Joel, ja que ha fet el que ha volgut i ho hauria d’haver consultat a d’altres persones més qualificades.
