Sessió del 10 de febrer de 2009

En la segona sessió (dia 10 de febrer de 2009) vàrem parlar sobre diferents conceptes, com ara el concepte de cultura, de subcultura, d’etnocentrisme i de relativisme, de civilització, de barbàrie, de salvatgisme, de multiculturalitat, d’interculturalitat, etc.

Què és cultura? Què pensem que és una cultura?

Una identitat d’una societat, d’una població, d’un col·lectiu de persones, etc.; tradicions, costums, trets característics, valors,...
Exemples: la cultura gitana, la cultura musulmana, la cultura jueva, la cultura hindú, la cultura budista, la cultura cristiana, la cultura oriental, la cultura occidental, la cultura de la joventut, la cultura urbana, la cultura espanyola/francesa/italiana..., etc.
El concepte de cultura és molt complicat de delimitar, hi ha aproximadament unes 300 definicions de cultura diferents. Hi ha de distingir i integrar, alhora, el concepte de subcultura, és a dir, cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
L’antropologia és la ciència que s’encarrega d’estudiar les diferents cultures que hi ha al món. Un llibre important per a poder estudiar les diferents cultures és “Cultura” d’Adam Kuper.
Dins el concepte de cultura hi trobem el concepte d’etnocentrisme i de relativisme. L’etnocentrisme és l’actitud dels components d’un grup ètnic de considerar llur grup superior als altres grups racials o culturals i el relativisme, en canvi, és el principi que sosté la igualtat intrínseca de tots els sistemes culturals, i que llurs diferents aspectes (costums, creences, valors, etc) han d’ésser analitzats segons els patrons i els criteris propis de la mateixa cultura que els conté. El corol·lari que es desprèn d’aquest concepte és que cap cultura no es pot considerar superior, i que les característiques de cadascuna d'elles han d'ésser explicades i avaluades dins del context en què apareixen.
Un exemple de l'etnocentrisme el trobem en la paraula desqualificativa kike (pronunciada caiqui) que van donar els americans per definir als jueus i que en anglès és jew. Un bon llibre per a entendre la cultura jueva és “El puente de Alcántara” de Frank Baer.
Junt amb el concepte de cultura hem de diferenciar entre civilització (avenç de la humanitat en l’ordre intel·lectual, social, moral, etc., la cultura que ha assolit un grau considerable de complexitat), barbàrie (fase intermèdia entre l’estat salvatge original de la humanitat i l’estat civilitzat) i salvatgisme (població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva, és a dir, aquells pobles o grups ètnics que no pertanyen a la civilització industrial occidental), que denoten una certa idea de progrés. El concepte de civilització té un transfons de multiculturalitat quan parlem de “xoc de civilitzacions”. Seria més propi parlar de civilització occidental que de cultura occidental, ja que el concepte de civilització va lligat amb els conceptes de civisme i ciutadania.
En un dels seus llibres Barbin Harris parla sobre la legislació política que és un tema important per entendre les diferents relacions entre les cultures i del concepte de comunitat o comunitarisme, que és aquell col·lectiu que comparteix un hàbitat i unes creences. Aquest concepte és el més proper o pròxim al concepte de cultura.
La primera taxonomia a classificació dels humans va ser a partir dels atributs físics o raça, buscant grups mitjançant la mesura dels cranis per a determinar les possibilitats de civilitzar-se, és a dir, que es considerava més salvatge una persona amb el crani més petit que una altra amb el crani més gran, determinant que una raça fos inferior i una altra fos més superior.
A partir de l’etnologia (estudi de les diferents ètnies) es va començar a classificar per les costums, és a dir, com es creaven les relacions entre els diferents col·lectius, els seus comportaments, les seves relacions de parentiu, tot buscant les comparacions.
Levi Strauss (1908) va dir a la UNESCO que no hi havia d’haver relació entre les diferents cultures per poder conservar cadascuna d’elles, ja que era més probable que es modifiquessin o desapareguessin si entraven en contacte amb una altra cultura.
A partir d’aquí, es va començar a parlar d’ètnies i no de races, és a dir, del relat de les costums de les diferents poblacions, etc., dels seus rituals i mites, a través dels quals duen a terme les seves manifestacions externes. Així doncs, el concepte d’ètnia no té relació amb el concepte de civilització, en canvi si hi té relació el concepte de poble que llavors es reivindicava més i on s’hi associava, a més a més, conceptes com nació/nacionalitat (que vol dir naixement i que, per tant, tothom té perquè ha nascut a un país determinat) o ciutat.
Si ja resulta molt complicat definir el concepte de cultura, encara resulta més complicat definir el concepte de multiculturalitat i d’interculturalitat.