Religió o tradició? Un tema de debat permenent

Aquest debat ja el vàrem iniciar un dia a classe i aquí us posso un vídeo que en parla i que és força interessant. No sabia que hi havia un protocol d'actuació o llei per prevenir l'ablació a nenes d'origen africà. Tot i així, no s'indiquen alternatives a l'ablació menys perilloses, lluiten per a prevenir-la a través de tallers de sexualitat explicant i informant respecte la perillositat d'aquesta pràctica cultural. Destruim cultures, les modifiquem o modificant-les ens les carreguem? Són preguntes que ja va plantejar l'Enric un dia, però a les quals no hi se trobar la resposta, perquè realment tenim en compte les persones de l'altra cultura i de les seves tradicions? Nosaltres pensem que està mal fet perquè hi ha un perill i perquè creiem en la integritat de les persones, en el dret a decidir i en que això és un acte contra els drets humans que nosaltres mateixos, els occidentals, hem elaborat i sempre caiem en el parany de pensar que una nena no està decidint per a ella mateixa i de manera conscient...

Ara fa molt de temps vaig veure un documental que anava de l'ablació i on entrevistaven a una nena africana que s'estava preparant pel dia en que li havien de fer. Em va sorprendre molt que ella hi estigués tan d'acord, que per a ella fos un acte normal, com qualsevol acte en la vida d'una persona que marca el pas o transició d'una etapa a una altra, com ho és el bateig, la comunió, la confirmació i el casament pels cristiants o com ho és la menstruació per a totes les noies... i així podria possar molts altres exemples... el significat de l'ablació per a aquella nena era molt important i es mostrava orgullosa, impacient i amb moltes ganes de que arribés el dia. Però el que em va sorprendre més va ser el fet en sí de la meva sorpresa... sempre havia tingut molt clara la meva posició en contra vers l'ablació perquè sempre pensava que era un acte en contra de la voluntat de la nena, com també ho pensava de la qüestió del vel, victimitzava a l'altra perquè no podia entendre la seva perspectiva. Diria que quan vaig veure aquest doumental anava a primer o segon de secundària i mai havia tingut cap company d'escola d'una altra cultura, per a mi el fet de veure'l em va obrir la ment i em va fer entendre que tot el que qüestionavem tenia una relativitat molt més complexe i que no es pot decidir sobre una altra cultura precissament perquè unes pràctiques culturals o unes altres s'interpreten des d'una perspectiva social pròpia, des d'una cultura pròpia i des d'uns pensaments propis.

En un altre documental que vaig veure ahir on es parlava de la perspectiva social (el vídeo de l'experiment a l'escola americana que vaig penjar ahir mateix n'és una part) parlava d'això mateix, de com el lloc on vivim, les persones amb les quals ens relacionem i la manera en com cadascú interpreta la seva realitat marca la perspectiva amb la qual enfoquem la realitat dels altres.

Hi ha un autor que es diu Robert Selman que parla del desenvolupament de la presa de perspectiva social i de l'habilitat per a adquirir la perspectiva de l'altre i que he estat treballant en una altra assignatura de la Universitat, Educació Moral. La seva teoria és força antiga, més o menys, del 1976. Selman intentava universalitzar unes etapes, com van fer altres com Piaget o Kohlberg, del desenvolpament en la infància i fins l'adolescència. Penso que hi té força relació i que amb vídeos o documentals com el que vaig veure es pot treballar el desenvolupament d'aquesta perspectiva social molt millor, per ser conscients que cadascú veu la realitat d'una manera pròpia i que treballant la interculturalitat, la relació entre les diferents cultures a arreu (com es pot veure en els diferents vídeos i enllaços que he penjat les últimes hores, com ara els projectes d'acollida, o la cohesió social mitjançant la cuina o la música, etc.), podem arribar a entendre les altres cultures i aprendre d'elles i ensenyar la nostra als altres, sense pretenció de canviar una per l'altra, senzillament compartint per entendre, per conviure, etc. Per a mi això és intrculturalitat, quan es comparteixen les cultures amb la senzilla pretenció de relacionar-se, entendre's i conviure junts, no separats.